- Posem dièresi a: qüe, qüi, güe, güi per que soni la u. (Adeqües, adeqüis; paraigües, pingüí)
- mai la dièresi davant de a o de o ja que igualment llegiríem la u. (Adequar, adequo; paraigua)
La dièresi és un signe gràfic que també serveix per marcar que s'ha de desfer un diftong decreixent.
- Quan l'accent fonètic cau sobre la i o la u. Si no les podem accentuar es recorre a la dièresi. Per exemple: Països (però país), peüc, ruïnes, cruïlla
- mai posem dièresi a:
Les terminacions d'infinitiu i gerundi. Per exemple: trair, agraint, traduir, traduint
Els sufixos -isme, ista, llevat el mot proïsme. Per exemple: egoisme, egoista
Les raons morfològiques també són motiu pel qual cal desfer un diftong decreixent.
- Observem el cas de la terminació-i del present de subjuntiu que duu una dièresi en aquells verbs de la primera conjugació el lexema dels quals acaba en vocal.
Per exemple: Situ-ar present de subjuntiu: situ-ï, situ-ïs, situ-ï, situ-em, situ-eu, situ-ïn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada