Els neologismes, els estrangerismes i els calcs

Les grafies b/v, p/b, t/d, c/g

Els Col·loquis i Cristòfol Despuig

Els Col·loquis i Cristòfol Despuig:

CRISTÒFOL DESPUIG va ser un autor i va realitzar una obra imprescindible per la prosa del sXVI

              -Tria del català com a única llengua
             -Obra publicada tres segles més tard per temor a la censura de la Inquisició
             -Diàleg com a fonament dels col·loquis
             -Temàtica diversa: llengua, política i context eclesiàstic i social

1er col·loqui: Tracta el tema de la llengua.


2n col·loqui: Refuta l'acusació de gasiveria que reben els catalans


3r col·loqui: El paper privilegiat de Tortosa


4rt col·loqui: Privilegis de la dona


5è col·loqui: Guerra del Principat contra Joan II


6è col·loqui: Relat dels orígens llegendaris de Catalunya

La prosa del s.XVI

La prosa del s.XVI

La peça catalana més important és L'Espill de la vida religiosa i també Blanquerna de Llull
"Devotio moderna" defensa el caràcter senzill i íntim de la vida religiosa propi dels primers cristians.

• Gèneres d'origen clàssic de caràcter humorístic i amb l'objectiu d'entretenir, com arala novella, la narrativa epistolar i el diàleg.
• Gèneres tradicionals com ara na novel·la al·legòrica, l'hagiografia i la narrativa històrica.

Els verbs irregulars

La essa sorda i la essa sonora

  ESSA SORDA ( S )

S'utilitzen les grafies s, c, ç, ss, sc.

• S'escriu c al principi de paraula davant de les vocals e, i i entre vocals, també davant de e, i.

• S'escriu ç entre vocals davant de a, o, u, i al final de mot.
• S'escriu ss entre vocals.

• S'escriu sc entre vocals.

• S'escriu s al principi i al final de paraula, entre consonant i vocal

          EXCEPCIONS

• Davant d'una paraula començada amb essa, s'afegeix un prefix, tot i que la essa es pronunciï sorda, no ecrivim ss.

• Paraules acabades en -essa, -gressió/-gressor, -missió/-missior, -pressió/-pressor.

ESSA SONORA ( Z )

S'utiliten les grafies s i z.

• S'escriu s al principi de paraula.

• S'escriu z després de consonant.

• S'escriu s entre vocals. Hi han excepcions que van amb z.

• S'escriu s en els derivats dels compostos de -fons-, -dins-, -trans-.

Teatre culte i teatre popular

CULTE

TEATRE PROFÀ

• Autor conegut.

• Neixen i es representen en un cercle cortesà
• Contingut satiric 

TEATRE RELIGIOS

• Molt escas

• Els autors presenten propostes innovadores 

• Actors es professionalitzen i esdevenen agents importants dins la dramaturgia.

POPULAR

• lligats a la tradició de la època

• Més conservadors i més medievalistes.

• Els actors eren la gent  del poble.

• Les dones poden actuar 

La composició i l'ús del guionet

.

La COMPOSICIÓ és el procediment de formació de paraules noves a base de combinar entre ells dos o més mots que, independentment, ja posseeixen o posseïen un sentit propi.

S’escriuran amb guionet:

a)	Els numerals compostos (ordinals i cardinals). Ex.: vint-i-dos, vint-i-dosè, tres-cents, tres-centè.
b)	Els mots compostos que comencen amb el nom d’un punt cardinal. Ex.: nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-eslau, sud-oest.
c)	Els compostos repetitius i expressius. Ex.: baliga-balaga, barrija-barreja, bitllo-bitllo, bub-bub, bum-bum, cori-mori, a corre-cuita, flist-flast, fru-fru, gara-gara, leri-leri, a mata-degolla, nap-buf, non-non, nyigo-nyigo, de nyigui-nyogui, pengim-penjam, piu-piu, poti-poti, rau-rau, suca-mulla, tic-tac, fer la viu-viu, xano-xano, xiu-xiu, xup-xup, zig-zag.
d)	Els compostos que són manlleus no adaptats. Ex.: agnus-dei, dalai-lama, ex-libris, flint-glass.
e)	Un petit grup de mots o expressions singulars: abans-d’ahir, adéu-siau, dellà-ahir, al després-dinar, despús-ahir, despús-anit, despús-demà, qui-sap-lo (qui-sap-la).

S’escriuran sense guionet:

a)	Els mots construïts amb prefixos. En conseqüència, a més dels mots d’aquest tipus que ja s’hi escrivien, s’escriuran sense guionet els mots amb els prefixos següents, que fins ara podien dur-ne: arxi-, bes-, ex-, per-, plus-, pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, ultra-, vice-. Ex.: arximilionari, bestia, exministre, àcid periòdic, plusvàlua, precristià, prosil·logisme, proxinès, pseudoprofeta, quasidelicte, sobreguaita, sotsarrendatari, ultraconservador, vicepresident. El substantiu no-res i els compostos formats amb el mot no i un substantiu s’escriuran amb guionet: el no-alineament, la no-violència; en canvi, el mot no s’escriurà com a mot independent quan precedeix un adjectiu: els països no alineats, les nacions no violentes, els no violents.
b)	Els mots construïts amb formes prefixades acabades generalment en -o i de vegades en -i, com audio-, cardio-, coxo-, denti-, fisico-, gastro-, labio-, magneto-, socio-, etc. Ex.: audiovisual, cardiovascular, coxofemoral, dentilabial, fisicoquímic, gastroenteritis, indoxinès, labiodental, magnetoelèctric, socioeconòmic.
c)	Els compostos que són manlleus adaptats. Ex.: exvot.
d)	Els mots adesiara i usdefruit, que, malgrat complir la condició de l’apartat 3.c, tenen una tradició consolidada amb aquesta grafia.

La dièresi

La dièresi és un signe gràfic, que utilizem per marcar que cal llegir la U davant de la E als diftongs creixents i per desfer un diftong decreixent.

• Posem dièresi a: qüe, qüi, güe, güi per que soni la u. (Adeqües, adeqüis; paraigües, pingüí)

• mai la dièresi davant de a o de o ja que igualment llegiríem la u. (Adequar, adequo; paraigua)

La dièresi és un signe gràfic que també serveix per marcar que s'ha de desfer un diftong decreixent.

• Quan l'accent fonètic cau sobre la i o la u. Si no les podem accentuar es recorre a la dièresi. Per exemple:  Països (però país), peüc, ruïnes, cruïlla

• mai posem dièresi a:
            Les terminacions d'infinitiu i gerundi. Per exemple: trair, agraint, traduir, traduint
            Els sufixos -isme, ista, llevat el mot proïsme. Per exemple: egoisme, egoista

          

Les raons morfològiques també són motiu pel qual cal desfer un diftong decreixent.

• Observem el cas de la terminació-i del present de subjuntiu que duu una dièresi en aquells verbs de la primera conjugació el lexema dels quals acaba en vocal.

Per exemple:  Situ-ar present de subjuntiu: situ-ï, situ-ïs, situ-ï, situ-em, situ-eu, situ-ïn.