dimarts, 6 de juny del 2017

El teatre neoclàssic Joan Ramis



El teatre neoclàssic Joan Ramis



REGLES FORMALS I TEMÀTIQUES DEL TEATRE NEOCLÀSSIC
  • Tres unitats: lloc, temps i espai
  • Predilecció per temes històrics, mitològics, bíblics i religiosos
  • Finalitat didàctica i moral
  • Tragèdia com a gènere més comú
  • Influència del teatre francès (Voltaire, Racine i Corneille)



AUTOR IMPORTANT⇨ JOAN RAMIS I RAMIS

  • Influència del neoclassicisme francès i del preromanticisme anglès i alemany
  • Escrigué poesia i narrativa, però preferia el teatre
  • Obres importants→Lucrècia, Arminda i Rosaura o el més constant amor

Les famílies lingüístiques europees



Les famílies lingüístiques europees

INDOEUROPEULlengua comuna de la qual deriven gairebé tots el idiomes que es parlen avui en dia a Europa



  • GRUP GERMÀNIC
    • Islandès
    • Noruec
    • Suec
    • Danès
    • Neerlandès
    • Anglès
    • Alemany



  • GRUP CÈLTIC
    • Bretó
    • Gal·lès
    • Irlandès
    • Gaèlic
    • Escocès
    • Còrnic



  • GRUP ESLAU
    • Rus
    • Ucraïnès
    • Bielorús
    • Polonès
    • Txec
    • Eslovè
    • Serbi
    • Croat
    • Macedoni
    • Búlgar



  • GRUP ROMÀNIC
    • Gallec
    • Portuguès
    • Castellà
    • Català
    • Occità
    • Francès
    • Italià
    • Sard
    • Romanès
    • Retroromànic



  • GRUP GREC
    • Grec



  • GRUP IL·LÍRIC
    • Albanès



  • GRUP BÀLTIC
    • Letó
    • Lituà



  • GRUP IRÀNIC
    • Kurd



  • GRUP ARMENI
    • Armeni

Les grafies g/j, tg/tj/dj, x/ix, tx/ig


Les grafies g/j, tg/tj/dj, x/ix, tx/ig




J →Davant a,o ,u

G →Davant e, i

Tx → Principi, enmig o final de paraula

Ix →Darrere de a,o,u

Tg →Davant de e,i

Ig →A final de paraula de derivats amb j,g, tj, tg

Tg i dj →Davant de a,o,u

X →A principi de paraula, darrere de consonant i de i,u


La prosa del sXVIII. Llegendes i Rondalles Rafael d'Amat (Baró de Maldà)


La prosa del segle XVIII. 
Llegendes i Rondalles Rafael d'Amat (Baró de Maldà) 


Al segle XVIII, hi ha dues varietats literàries que mantenen un relació ben estreta amb el context i la vida quotidiana contemporània



  • Narració popular=> Autor important: Lluís Galiana
    • Escriptor erudit
    • Influït per Quevedo i Diego Torres
    • Tradició popular com a inspiració
    • Nombrosos recursos retòrics i expressius
    • Obra important: Rondalla de Rondalles


  • Crònica històrica => Autor important: Rafael d'Amat
    • Baró de Maldà
    • Anti francès, religiós i conservador
    • Retrat de la Barcelona contemporània
    • Estil fresc i divertit
    • Obra important: Calaix de sastre

L'oració simple. L'oració impersonal. Oració activa i oració passiva



ORACIÓ SIMPLE⇨Oració que només té un sintagma verbal que fa de predicat


SINTAGMA⇨Part de l'oració formada per un grup de paraules que constitueixen una unitat semàntica I sintàctica. S'organitzen al voltant del nucli



↳Tipus:
  • Sintagma nominal (SN)
  • Sintagma adjectival (SAdj)
  • Sintagma preposicional (SPrep)
  • Sintagma verbal (SV)
  • Sintagma adverbial (SAdv)



Segons la intenció de l'emissor les oracions es classifiquen en:
  • Enunciatives →Formulen una declaració sobre accions o estats
    • Afirmatives 
    • Negatives
  • Interrogatives →Formulen una pregunta
    • Directes →Porten signe d'interrogació
    • Indirectes →No porten signe d'interrogació
    • Totals →Pregunta que es respon amb si o no
    • Parcials →Pregunta que no es respon amb si o no
  • Exclamatives →Expressen alegria, sorpresa
  • Optatives o desideratives →Expressen un desig
  • Dubitatives →Expressen un dubte
  • De possibilitat →Expressen un possibilitat
  • Imperatives o exhortatives →Expressen una ordre o un prec


Segons el tipus de verb les oracions es classifiquen en:
  • Oracions de predicat nominal o atributives→El nucli del SV és un verb copulatiu
  • Oracions de predicat verbal o predicatives
    • Transitives →El verb necessita un CD
    • Intransitives →El verb no té CD
    • Reflexives →L'acció del verb recau sobre el mateix subjecte
    • Recíproces →Dos subjectes fan una acció que recau sobre l'altre
    • Impersonals →Oracions sense subjecte gramatical


El català oriental i el català occidental


       CATALÀ OCCIDENTAL:


  • Distinció de a, e en posició àtona.
  • Distinció de o, u en posició àtona.
  • Ús de l'article lo i en valencià, el.
  • Alguns verbs usen l'increment -ix- o isc-.
  • Pronoms febles davant de verb amb la forma plena.




      CATALÀ ORIENTAL:



  • Pronunciació de la vocal neutra de a, e àtones.
  • Pronunciació u de la o àtona (excepció de la balear).
  • Ús de l'article el i del salat es, en la variant balear.
  • Alguns verbs incrementen amb -eix o -esc.
  • Pronoms febles davant de verb amb forma reforçada.

La Il·lustració



La Il·lustració:


Té 4 idees principals


  • - L'esperit crític arrelat en la normalització de l'ús i l'aplicacio del mètode matemàtic basat en la raó.


  • - L'ésser humà està destinat a ser feliç.


  • - La reivindicació dels drets naturals de l'ésser humà.


  • - Voluntat de recuperar i organitzar el coneixement de la Humanitat per fer-lo accessible a tothom.

Els pronoms febles


Els pronoms febles:


Funció de substituir un element de la frase que no cal que tornem a esmentar.
Els que farem servir dependran de la funció sintàtica que fa l'element que substituïm.


- Complement directe: em, et, el, la, ens, us, els, les

                  Ja tinc la torradora nova.→Ja la tinc.

Sense determinant: en. Complementat per un adjectiu o amb un determinant numeral: en

                   Compraré préssecs.→En compraré

Neutre (això, allò): ho

                    Portava això a la mà.→ Ho portava a la mà.

- Subjecte: Quan va darrere del verb o acompanyat d'un quantitatiu: en

                 Ha vingut un client al despatx. →N'ha vingut un.


- Complement circumstancial: CC de lloc amb preposició de: en/altres→hi

                          Tornen de dinar.→ En tornen

                          Hem anat a la conferència.Hi hem anat.


- Complement indirecte: em, et, li, ens, us, els.

                     Sempre compro el diari a la Neus.→Sempre li compro el diari.

-Complement de règim verbal: de→en/a, en, amb, per→hi

                      S'ha oblidat de telefonar.→Se n'ha oblidat.

                      M'he acostumat a dinar d'hora.→M'hi he acostumat.


- Complement predicatiu: la major part: hi/amb verbs com fer-se, dir-se, fer de, nomenar, elegir...: en

                         El consideren un bon professional.→L'hi consideren.
                      
                         S'ha fet soci del meu club.→ Se n'ha fet.

- Atribut: la major part: ho/Precedit de determinant: el, la, els, les/Precedit d'un adjectiu: en

                        En Jaume és culpable.→ En Jaume ho és,

                        En Joan és el delegat de la classe.→En Joan l'és.

                        La Gemma és alta.→La Gemma n'és.





Les funcions sintàctiques

Les funcions sintàctiques



- Subjecte (Subj): És qui fa la acció del verb. Al lloc del subjecte hi pot haver un substantiu amb complements o sense, un pronom tònic, una oració subordinada de substantiu o bé un infinitiu.

El cotxe d'en Josep és molt vell.

Ella sap la veritat.

El subjecte sempre ha de concordar amb el verb en persona i en nombre.


- Predicat (Pred): És allò que es diu del subjecte, sempre amb un verb com a nucli.

Ella sap la veritat.


- Complement directe (CD): És el complement sobre el qual recau l'acció expressada pel verb. El CD pot ser una cosa o una persona. Només exepcionalment va precedit de la preposició.

El president(subjecte)  va rebre l'ambaixador(CD).


- Complement indirecte (CI): És el destinatari de l'accio del verb. Sempre va precedit de la preposició a o per a.

El passatger va ensenyar el bitllet a la revisora.


- Complement predicatiu (CPred): És un complement verbal i nominal alhora. Es refereix tant al verb com al subjecte i ha de concordar amb els dos.

Els nens van arribar cansats de l'excursió.

Per comprovar que el CPred concorda amb el subjecte i amb el verb, pots modificar el subjecte: el CPred també s'haurà de modificar.


- Complement preposicional o de règim verbal (CPrep/CRV): És un complement exigit per certs verbs, que sense ell no tindrien significat complet. Sempre va precedit de preposició, per això també se l'anomena preposicional.

Oblidar-se, recordar-se, avergonyir-se...

M'he oblidat de tancar la porta amb clau


- Complements circunstancials: Expressen en quines circumstàncies es fa l'acció del verb

com ara el lloc (on?)

el temps (quan?)

 la manera (com?)

 la companyia (amb qui?)

l'instrument(amb què?)


- Atribut (Atr): És un complement propi de les oracions atributives.

En Pau és metge.



La L·L


La l·l


En català hi han paraules que s'escriuen amb l·l per raons etimològiques. Tot i que gairebé s'ha perdut el seu so.
Per saber si portem l·l podem seguir aquestes regles:

  • Les paraules que començen per al·l-, col·l-, il·l-, mil·l-.
Ex: al·licient, col·lectiu, il·luminat, mil·lenari.

  • Els adjectius que començen amb l- i afegeixen el prefix il-
Ex: lògic/il·lògic

  • Les paraules que acaben en -el·la, -il·la, -il·lar.
Ex: aquarel·la, til·la, vacil·lar.

  • Els derivats de paraules que acaben amb -ll
 Ex: metall/metal·lurgic


Francesc Fontanella



Francesc Fontanella


  • La seva poesia pren com a exemple la poètica i l'estil de Garcilaso de la Vega, en especial tot aquell imaginari centrat en bucolisme, però ara aplicant tècniques barroques.

  • El barroquisme de Fontanella s'expressa mitjançant els recursos retòrics com ara la hipèrbole, les metàfores i els jocs de paraules.

  • El bucolisme:
    Francesc Fontanella forma part d'una nova generació de poetes més castellanitzats però,al mateix temps,preocupats per la recuperació de la llengua catalana.


Francesc Vicent Garcia


Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona.

Va ser un poeta i eclesiàstic català. 

Vicent Garcia és el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca
Fa tots els gèneres –poesia, teatre, prosa–, va inaugurar una escola literària que, en general, va conservar la seva vigència fins ben entrat el segle XIX. La immensa fama que va adquirir es va mantenir inalterada –superant fins i tot la prohibició de les seves obres per la Inquisició (1782)– fins al triomf de la Renaixença.

 Llavors, la crítica el va presentar com el culpable de la castellanització literària i de la decadència de la literatura catalana, i va començar una etapa de descrèdit que tot just ara comença a ser superada. 


Va néixer l'any 1578 o 1579, ja que l'11 d'agost de 1607 declarava tenir 28 anys. 

El fet que no s'hagi trobat la seva partida de baptisme a Tortosa, ciutat on devia passar la major part de la seva infantesa, fa que no es pugui afirmar amb seguretat que fos aquest el lloc de naixement, encara que ell sempre es va considerar tortosí. 

En tot cas, el seu pare, Francesc Garcia, residia a Saragossa en el moment de morir (1582), quan Vicent tan sols tenia tres anys. No es pot excloure, per tant, que aquest poeta hagués nascut durant aquesta estada a l'Aragó.

La mare, Margalida Ferrandis, que amb la mort de Francesc Garcia havia quedat vídua per segona vegada, es va tornar a casar amb el llibreter de Tortosa Pau Bono (1585), amb qui va tenir almenys cinc fills.
Segurament que va cursar els estudis eclesiàstics a Barcelona, perquè en aquesta ciutat va ser promogut a la primera tonsura i l'ostiariat (1601), però finalment es va ordenar sacerdot a Vic el 1605, on apareix documentat com a familiar (servidor) del bisbe Francesc Robuster. El 1606 va obtenir d'aquest la rectoria de Vallfogona de Riucorb. Vicent Garcia va servir també en diverses ocasions Pere de Montcada, fill natural de Gascó de Montcada, marquès d'Aitona i gran d'Espanya: l'última va ser cap al final de la seva vida (1621), quan Pere de Montcada era bisbe de Girona i Garcia el seu secretari particular. El 1622 va guanyar el títol de doctor en teologia al Col·legi de sant Jordi i sant Maties de Tortosa.


Va morir a Vallfogona de Riucorb l'any 1623. 
És enterrat a la tomba dels preveres, a la façana de l'església de Vallfogona.